Un contínuum común indefinidamente liso

Aquesta proposta curatorial s’endinsa en la col·lecció de l’IVAM per a projectar altres mirades cap a allò contemporani. I ho fa convidant-nos a abordar les peces des d’una perspectiva més àmplia i complexa, una nova òptica que deixa la porta oberta a les possibles connexions i interpretacions que puguen sorgir en aquest espai de l’exposició.

Es configura amb això un exercici mitjançant el qual analitzar els contextos artístics, socials i culturals des d’un altre punt de vista, uns esdeveniments que es poden rastrejar al llarg de les obres i que ens descobreixen els impulsos o els buits que arrisquen la identitat de la història.

En aqueix sentit, l’exposició ací no ensenya; simplement ens acompanya en un recorregut perquè puguem sentir-nos lliures d’omplir eixos buits amb els nostres propis significats. L’exposició es configura com una eina que ens dona l’oportunitat de generar altres lectures de les obres, visions que es mostren igualment vàlides, ja que es basen en el singular de cada experiència.

Aquest projecte utilitza les peces com un fil conductor necessari que ens serveix per a reflexionar sobre diversos temes, com la naturalesa canviant de la institució museística, el paper de l’artista i la seua identitat, o les anticipacions de diversos moviments que van canviar les nostres respostes davant l’art. I ho fa per mitjà de diferents llenguatges artístics que ens acosten una mica més a aqueix concepte del que entenem per contemporaneïtat.

Les peces mostrades assumiran altres significats depenent de l’òptica des de la qual s’analitzen i ens demostren que, en aquest present que ens embolica on tot pot significar qualsevol cosa, no hi ha res millor que acostar-nos a un territori difús per a descobrir que potser l’interessant no és definir què és allò contemporani sinó descobrir quan ho és.