Juana Francés

Juana Francés desenvolupa la seua activitat artística a partir de la dècada de 1950, quan a l’Espanya franquista comencen a aparèixer els primers símptomes de renovació plàstica. Vinculant-se als cercles avantguardistes que es reuneixen a Madrid, Juana Francés va ser l’únic membre femení d’El Paso, grup que va nàixer sota la influència de l’expressionisme abstracte americà, de la seua violència gestual i matèrica. No obstant això, abandonaria el grup en 1957, precisament a causa del menyspreu del seu art i de la seua condició femenina per part d’alguns dels seus companys, en una època en la qual l’art era encara una parcel·la dominada pels homes.

Fins a 1960, Juana va realitzar obres en les quals va agregar diferents textures, colors sobris —negres, blancs i tons terra— i nous materials com ara les arenes de riu. Des de 1963 i durant quasi vint anys, va produir la seua sèrie El hombre y la ciudad per a descriure un entorn humà angoixant i aclaparador producte de la creixent industrialització i del desenvolupament econòmic que es va donar a l’Espanya urbana després de l’aplicació del Pla d’Estabilització de 1959. Posteriorment, en els anys vuitanta, l’artista torna a l’abstracció, realitzant entre 1986 i 1990 (any de la seua mort) les seues sèries Fondos, Submarinos, Cometas y Escudos, on va experimentar de nou amb la matèria i el gest amb la intenció de traduir al suport el moviment, inspirant-se en el cosmos o el món de les profunditats de la mar i utilitzant el cercle i el rectangle com a protagonistes.

Aquesta exposició tracta d’esmicolar i aprofundir en els diferents fragments de la trajectòria artística de Juana Francés a través no sols de les seues pròpies paraules i escrits, sinó de l’estudi i seguiment del seu procés creatiu. Proporciona, per tant, una visió més íntima i personal de l’artista, mentre recupera la memòria de les seues exposicions, emmarcant la seua obra en la taula del temps de la nostra pròpia història.