Caso de Estudio. Ignasi Aballí

Ignasi Aballí va iniciar la seua trajectòria com a artista conceptual durant els anys noranta, moment en què va deixar a un costat el mitjà pictòric i la representació mimètica de la realitat per a introduir-se gradualment en el desenvolupament de reflexions conceptuals que es van centrar primer en la pintura com a tema, i després, en les tècniques d’arxiu plantejades per Michel Foucault. Va realitzar, a més, un altre tipus de projectes més relacionats amb la ficció, la imaginació i el cine. Un bon exemple n’és la seua sèrie Desapariciones, formulada al voltant de la novel·la homònima de Georges Perec La Disparition (El segrest), 1969, que va ser escrita amb paraules que no contingueren la lletra «e». Aballí dirà que compartia amb aquest escriptor la seua fascinació pel «soroll de fons […] allò que no percebem mai, però que, quan li prestem atenció, resulta ser molt interessant i complex». Desaparicions, que constituirà l’objecte d’aquesta mostra, està conformada per vint-i-tres cartells que publiciten pel·lícules, els guions de les quals van ser escrits per Perec, encara que alguns mai no van arribar a executar-se per a la gran pantalla. Així, aquests pòsters cinematogràfics no sols ens conduiran a descobrir noves absències, posant en pràctica la idea duchampiana del record de la presència de quelcom absent, sinó que ens faran reflexionar sobre la producció de la imatge en la nostra societat. Juntament amb aquesta peça s’hi inclouran diferents obres que guarden relació amb la temàtica del cine en l’obra d’Ignasi Aballí.
Rústica