Arte en una tierra baldía, 1939 – 1959. Colección del IVAM

Els finals de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial proposen mons antagònics, escenaris radicalment diferents, però tots dos han d’edificar-se sobre una terra erma; en el dolor, en les ruïnes i els enderrocs materials i ètics que produeix la destrucció absoluta de la guerra. I ho fa en condicions vitals complexes: en l’exili, en l’emigració, en la repressió.

Les dues postguerres van suposar una cesura radical per a la història de la cultura. A l’Espanya de la dictadura, el projecte estètic imaginat des de la Falange tractarà de reduir la cultura a propaganda d’estat, trencar amb els experimentalismes de les avantguardes i retornar a un cert academicisme articulat des de la idea d’allò nacional i allò catòlic. Als anys cinquanta la necessitat de legitimació internacional del Règim buscarà continuar instrumentalitzant la cultura, però des d’un acostament a llenguatges més contemporanis. Això sí, sense perdre les essències d’«allò espanyol i allò catòlic». A la resta del món, abatut després de la guerra i els seus espants, la ruptura amb les avantguardes anteriors vindrà de la inquietant pregunta sobre la relació entre civilització i barbàrie. En tots dos casos els totalitarismes, la violència o la misèria cultural van obligar nombrosos artistes a emigrar, a exiliar-se, i a treballar a la intempèrie. Però el seu viatge va enriquir singularment aquells territoris que els van acollir.

Constituïda fonamentalment per obres pertanyents a la col·lecció de l’IVAM, aquesta exposició assaja una lectura en la qual més que les diferències d’estil es contemplen les continuïtats, les semblances, els ressons mutus, l’esforç compartit, quan la trama dels esdeveniments històrics és tal que resulta absolutament determinant en les decisions poètiques, discursives, formals o estilístiques; en la mirada i el pensament de la humanitat sobre si mateixa. Art en una terra erma, 1939 – 1959 inclou obres de: Albers, Alfaro, Appel, Brossa, Buch, Buñuel, Chillida, Dubuffet, Duchamp, Ferrant, Fontana, Francés, Gil, Julio González, Gorky, Gottlieb, Gumbau, Krasner, Lucebert, Soulages, Masson, Michaux, Millares, Miró, Newman, Oteiza, Palazuelo, Pascual de Lara, Renau, Matilde Salvador, Saura, Sempere, Tàpies, Reinhardt, Val del Omar… i una mirada fotogràfica al voltant de la reconstrucció de la vida quotidiana a partir de les imatges de Catalá Roca, de Miguel o Los Hermanos Mayo.