Quina és la nostra llar?

L’exposició “Quina és la nostra llar?” naix de l’interés d’establir un diàleg, una connexió, una complicitat entre la col·lecció de l’IVAM i la del MAXXI de Roma. Amb aquesta finalitat, s’han relacionat un conjunt d’obres de la col·lecció del museu italià (Ilya i Emilia Kabakov, Francis Alys, Jana Sterbak, Mario Merz, Alfredo Jaar, Kara Walker, William Kentridge, Atelier Van Lieshout i Teddy Cruz) amb algunes peces importants de la col·lecció de l’IVAM (Bruce Nauman, Gabriele Basilico o Richard Hamilton). Totes aquestes tenen en comú ser una reflexió sobre l’espai habitat i social, un qüestionament sobre allò que es refereix bé a la ciutat o a la llar, a la comunitat o al refugi personal.

Aquesta exposició intenta mostrar de quina manera els espais marquen el temps i estan vinculats a la memòria del lloc. Les obres que la integren se’ns apareixen com un cúmul de llocs més o menys pròxims, més o menys desconnectats entre si, que venen a cridar l’atenció sobre la fragmentació de l’experiència humana, la incapacitat de comprendre el conjunt social i la imperfecció del coneixement.

A més, “Quina és la nostra llar?” vol parlar d’aquelles persones que se senten estrangeres en qualsevol lloc perquè arriben a pensar que les seues existències transiten, amb un cert sentiment d’angoixa, per unes ciutats que ja no es reconeixen i per uns espais urbans en què no troben ni lloc ni espai. Per això, en l’exposició podem trobar un conjunt d’idees i projectes que entenen l’arquitectura com una estructura que condensa un món físic. Com el desig de construir un lloc (un recer, un cau, una casa, una llar…) definit per les persones que l’usen, com si fora una versió (més o menys lliure) de nosaltres mateixos.